Amb totes ses discussions des tema lingüístic a sa Sanitat, i expressions de tots
es colors, moltes vegades perdem de vista centrar es tema en lo més simple, que sol ser lo més important.
A Balears hi han dues llengües oficials: castellà i català (desgraciadament no es reconeix s’existència de s’idioma balear, però açò són figues d’un altre paner). En teoria ses dues
llengües
ostenten sa mateixa categoria, amb un petit matís: sa llengua espanyola (o castellà) és oficial a tota Espanya, amb lo
qual s’impediria unificar sa
base de dades des pacients (molt important quan hi ha canvis de residència) en es cas que s’IB-Salut empri únicament
es català a tots
ets informes.
Partint que tota persona que viu a Balears té s’obligació constitucional de conèixer es castellà, no hi tindria que haver cap problema en
què un metge
parlàs només es castellà. Encara que un coneixement des menorquí, a nivel comprensió en dos mesos de ser aquí el
tenen tots.
Però lo més important és que si s’IB-Salut només vol contractar metges amb un alt coneixement de català (o sigui, no només que l’entenguin), s’IB-Salut tindrà que contractar metges dintre d’un univers moltíssim més petit, i òbviament a la llarga voldrà dir que poden passar tres coses: -
Que no es puguin contractar metges de certes especialitats; - Que vénguin metges manco preparats; - Que sa
sanitat mos costi més (si s’oferta de metges es redueix es sous
tendiran a pujar). Crec que es
responsables polítics ho tindrien que explicar clarament.
No hem de perdre de vista que Menorca és una illa molt petita, que s’investigació queda reduïda a s’àmbit de qualcuns metges (autèntics herois que possiblement mai seran
reconeguts com a tals) que fan investigació pes seu compte i risc. Tenim que afegir que es sous no són res de l’altre món, i
que sa vida aquí és cara, no per sa tonteria de s’insularitat
sinó perquè ja duim 35 anys de governs locals
enemics des mercat i sa lliure competència,
i molt amics de afavorir monopolis i oligopolis. Si damunt posen pegues per
poder contractar metges, ho tindrem molt pelut.
Tota aquesta gran polèmica no l’han
creada es metges sinó es polítics. Per començar, ¿qualcú sap que un país com
Estats Units ni a sa Constitució ni a cap Llei Federal s’imposa una llengua oficial? Tal
vegada aquí comença es problema, sa llengua la té que
triar sa gent, no es polítics. Per una altra banda, ¿perquè aquesta
polèmica no existeix as sector de ses mútues
ni de ses asseguradores de sa salut? Per què com empreses es tenen que preocupar
només de donar es millor servici que ets usuaris volen (si no és així, s’usuari se n’anirà a sa
competència). Ah, però aquí entram en es tenebrós món de
persones que decideixen què és lo que mos convé i què és lo que no mos convé, que mos imposen coses que no
volem, que mos donen servicis que no hem demanat. ¿I si no mos prenguessin doblers cada més de sa nòmina i noltros ja decidim com protegim sa
nostra salut? I no, no estic demanant
que desaparegui sa sanitat pública, sinó que sigui de cotisació no
obligatòria sinó voluntària i que hi hagi una
real competència entre sanitat pública i sanitat privada. Si açò fos així, aquesta polèmica no existiria.
